Els fans de l’amor nord-americà
Està bé ser fan d'alguna cosa. Els fans, en general, acostumen a ser gent maca, gent sensible i amb curiositat per la vida.
També són gent de caràcter generós i, tot sigui dit, una mica obsessiu. Un fan és una persona que dedica el pensament i l'atenció a allò que li agrada i ho fa a tota hora: abans d'anar a dormir i al quan es lleva al matí, quan passeja, quan dina, quan sopa.
Ben mirat, ser fan s'assembla molt a estar enamorat, però potser és millor.
Amb l'enamorament convencional es corre el risc que tot s'acabi. Quan ets fan, la teva història d'amor està escrita des del principi i, si vols, saps que és una història que no té final.
Posem per cas que ets fan del Pet Sounds. Doncs mira, tu potser canviaràs, però les cançons per les quals sents devoció no se'n van enlloc. Hi seran sempre. Esperant-te.
Vist així, ser fan és com fer-se una assegurança d'amor permanent.
La vida dona tombs, ens sacseja i ens obliga a reconstruir-nos constantment, però els fans saben on tenen el cor posat. De la mateixa manera, el que hem viscut aquests darrers anys, ens ha sacsejat i ens obliga a reconstruir-nos, però sabem quines són les cançons que necessitem per viure.
Els fans de l'amor nord-americà sabem on tenim el cor, tan a prop i tan lluny que crema.
ELs fans de l’amor nord-americà
crèdits
(Satélite/Kzoo, 2020)
Composat, interpretat i produït per Miquel Vilella i hi toquen el Xavier Cañisà (baix), Ricard Monné (bateria) i Miguel Zanón (guitarra).
Bases sonoritzades per Santos Berrocal i enregistrades per David González a Blind Records. Edició adicional a càrrec de Florenci Ferrer.
Mesclat per Roger Marin als estudis Mini Blind.
Masteritzat per Ángel Medina a Whaleaudio.
La portada és del Llibert Ferrer i la Marta Pardina.